Criatures avui omplint jardins urbans després de dies de pluja i nuvolades. Diumenge la gent del club de lectura de Varillas caminàvem sota ruixats intermitents fins Rucayo vorejant l'embassament del Porma, paisatge amarat de verd, esguitat del groc i lilàs de les floracions. Fang als camins, rocam lluent, argentat fins i tot, vigilant amb solidesa el paisatge, núvols descobrint racons on deixar reposar per un moment totes les mirades cansades, arbres mig submergits dins l'estany artificial, runes que callaven, despullada una intimitat interrompuda. Dinar de germanor, cercant l'aixopluc d'una casa condicionada, menges cuinades a foc lent, vi per escalfar el cos caminador. Pobles abandonats, vides oblidades.
Que un senyor o una senyora entren a la presó a mi no m'alegra gens ni miqueta. M'inquieten les raons per les quals es pot posar a la gent a la garjola, motius que sovint ens podríem haver estalviat, per exemple amb certa educació, amb certs principis, amb certs valors i no precisament una educació elitista. El desprestigi d'allò públic em sembla es troba en l'actitud d'alguns aprofitats, que tot i no voler ni sentir-ne parlar són els primers en embutxacar-se els diners de la caixa comuna. Signar un contracte i dies després oblidar-se del compromís, prometre un càrrec i tot seguit surar conductes que el taquen...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada