També jo preferia no anar a votar, ara, com exposava n'Antón Losada. Em va bé el vot de diputades i diputats a Madrid estant, en nom de no pocs españoles y españolas, sense permís o reconeixement dels repartidors de carnets de la cosa ¿ciutadana? Havent triomfat allò tan constitucional de la moció de censura, titllat de colp d'estat per alguns/algunes constitucionalistes de pro, instal·lats per uns moments en una mena de vertigen de canvi institucional, un no pot deixar de demanar uns instants de respiració de l'aire renovat en obrir finestres després de buidats certs despatxos, sap els trets ja han començat i les hostilitats no seran menors durant els propers mesos, dirigides pels escamots habituals de la premsa del règim. El to emprat per alguns/algunes durant les hores del recanvi constitucional, que si dimitesca o deixe de dimitir, tenia un regust casernari insuportable, contradictio in terminis evident ¿M. Rajoy-dimitir? I així les coses, la suggerida o interessada reunió entre el cap del govern portuguès i el de les Espanyes, un es demana podria servir-li un poquet al segon per anar més a la portuguesa, sabedor també aniria molt rebé aquest segon pogués fer servir amb fluïdesa la llengua oficial dels veïns occidentals. Com li vaig escoltar dir anit a en Tardà: Viva Murcia! Li ho deia a un murcià que expressava Catalunya també era la seua terra, tot i les sospites de què ho afirmava aquest dirigent més com a propietari del solar, que com d'allò original que poguera haver-se bastit al llarg del temps, generació rere generació. Llàstima l'imitador del Polònia de sobte sembla s'ha quedat sense feina, atesa les desaparicions simultànies del gallec i del gironí, en tot cas: Visca Múrcia, però Girona més!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada