Amb el seu rèquiem per la democràcia dels EEUUAA (Réquiem por el sueño americano) en Chomsky fa una anàlisi que aprofita, em sembla, per les democràcies europees. Corromputs els ideals fundacionals, ara l'activisme, com sempre afegiria, és punta de llança dels canvis necessaris que haurien de venir. L'estira i arronsa de la minoria poderosa i rica, i una majoria, la gent no s'adona del poder que té, ens ha portat a una debilitat, que no sé o sabem si és terminal, però sí que demana intervencions urgents per recuperar espais de decisió i l'ensenyament i la sanitat públiques per exemple, per sobreviure amb dignitat, per suposat d'una política fiscal redistributiva, d'aquella de la que es parlava als centres educatius universitaris quan els hi freqüentava. No s'està l'escriptor nord-americà d'analitzar allò de la desactivació del món sindical, el desplegament dels grups de pressió, la deriva de les campanyes electorals, estem sempre en campanya ve a dir-nos en algun moment. Aquests dies en què la pitjor xenofòbia ens tenalla, l'administració de justícia ens ofereix plantejaments que t'hauran d'explicar per entendre alguna cosa, creus triomfen els assessors i alguns i algunes branden el Quixot per fer-se notar, l'espectacle que s'ens ofereix, ben adobat amb futbol internacional, vol emportar-se per endavant qualsevol possibilitat de reacció. En això estem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada