L'empenta necessària per no aturar-se cada dia és difícil de mantenir. Les distraccions que trobem per continuar les tasques que ens assignem són només això. La fèrria voluntat de la perseverança és finalment la que ens fa créixer.
Una de les revolucions dels temps actuals és el pas del món, diguem-li, analògic al digital. Guardar les agendes en paper, els quaderns, retirar-los de l'escriptori substituint-los per la computadora ha esdevingut realitat present per molts de nosaltres.
Hi havia que fer un salt també mental per substituir aquell món antic per aquest món contemporani. A hores d'ara això ve a ser canvi inexorable, sembla no hi ha marxa enrere. Finalment són les noves ferramentes de què disposem per l'estudi, pel coneixement, per la reflexió, per accedir a la informació, per crear.
Aleshores en el salt cap endavant ens trobem com una mena de parany, on es produeixen certs dubtes, algunes inquietuds pertorbadores de la necessària serenor de cada dia. No deuríem confondre realitat amb mitjans, no deuríem substituir convivència per ús col·lectiu de les noves tecnologies.
Les eines, les ferramentes són el que tenim al nostre abast per facilitar-nos accions humanes, mai les sensacions, les percepcions, els sentiments seran substituïts per la tecnologia. D'un bon ús se'n derivarà una existència plena, hem de prendre consciència d'aquesta realitat, voregem sovint el risc d'una pèrdua d'orientació i de caure en el precipici de la despersonalització.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada