Sembla lluny la campanya diàleg. Ara escoltem parlar de la campanya llei o si es vol, en termes més contundents, de l'Imperio de la Ley, que és la versió 4.0 del clàssic Govern del més Fort. Eixir de la cova ha portat més subtileses, però hem arribat a l'enfrontament cos a cos per sobreviure. Quelcom s'intueix en veure la proposta cinematogràfica El Bar del director Álex de la Iglesia, no exempta d'humor, ¿negre?, amb compassió la justeta i abocant-nos al clavegueram per sobreviure, en aquell punt que el telèfon mòbil no t'oferirà cap cobertura, la televisió emetrà una versió cuinada de la realitat que tu vius en primera persona i el carrer serà una selva. També conté una història d'amor.
Amb la invocació solemne a la unió, el projecte europeu es desmembra. El rigor quaresmal es vesteix de negre i lilàs, no confondre amb el podemita, al temps tot es prepara per la gran exhibició del Gran Poder. Una altra vegada ens canvien l'hora i el decorat dels centres històrics s'ompli de figurants que planell en mà exclamen Que bonic! o es deixen caure sobre una cadira vençuts per l'interrogant I ara què?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada