La dependència és un conjunt de consideracions, problemàtiques, polítiques socials que en la vida de moltes persones ocupa un paper central. Les antipolítiques de la dreta, que es va posar a desmuntar a tort i a dret alguns avanços fets als negres anys del dimoni Zapatero, no han fet més que aprofundir en el despropòsit i la desempara de molts ésser humans per aquests territoris. Les reflexions, torne a la revista Pasajes, de la Sra. Durán d'allò més oportunes i necessàries per avaluar i acostar-se a l'estat de la qüestió.
Les reformes de l'oficina judicial dels jutjats del regne, la posada en marxa d'allò conegut com l'expedient electrònic com que no acaben de millorar el servei. Sovint un té la impressió de passar-se la pilota de les decisions d'una dependència a una altra, de palesar una manca de sistemàtica comuna, que a més de produir una mena de confusió constant, acaba deixant en mans de qui treballa amb la màquina la solució de problemes que deurien estar considerats i solucionats des de dalt. Hi ha com una mena de gran moviment de noves formes, però sense saber massa del cert cap on es va. La simplificació, la possible senzillesa que deuria aportar la digitalització sovint porta a duplicitats innecessàries, manca d'optimització dels recursos, decisions contradictòries, pràctiques paral·leles, pervivència de maneres de fer que res tenen a veure amb les ferramentes implementades. Difícil en tot cas. El primer que caldria és que tothom veies en la reforma el camí conjunt.
Igual la prova del cotó de la Sra. Díaz, al capdavant del PSOE de siempre, seran els resultats electorals. Què volen que els diga, a mi el que veig em convida a una desil·lusió carregada de buidor, envoltada d'alguns i algunes que esperen la vida prendrà noves perspectives amb el regnat promès. I ja som grans per creure amb segons quines promeses. Pel que puc llegir i observar l'esperança de canvi s'ha refredat, es consolida una manera de fer i entendre l'estat i les institucions que deixen poc de marge per la ¿reforma?, per la democratització, campant sense pudor plantejaments simplistes, construccions esbiaixades de la realitat i una propaganda insultant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada