Aquesta setmana en farà dues que ens vam manifestar pels carrers de Lleó per defensar la plaza del Grano, plaça del Mercat, on, crec haver llegit, a més de mercat, es feien les execucions públiques d'altres temps, un poc més foscs i, segurament, més freds que els actuals. Aquest espai urbà sorprèn al passejant, al viatger, al pelegrí pel seu empedrat, per alguns edificis com ara l'església amb destacables elements d'un romànic llunyà, amb una torre campanar acabada amb teules de pissarra, també per la conservació d'algunes galeries porticades on cercar refugi en moments d'inclemències atmosfèriques, la seua font al·legòrica dels rius de la ciutat, i els dos arbres, ¿oms?, que fiten l'indret, al recer del qual no es difícil escoltar algun músic fer sonar una guitarra, una gaita, una flauta, veure reposar els caminants jaumins després de la seua arribada a la capital regnícola, observar algun lector endinsar-se en les pàgines d'un volum estimat o algun escriptor deixant anar l'estilogràfica sobre les planes d'un quadern gastat. Tot això i més és la plaça del Grano. La nit festiva i reivindicativa de la marxa ciutadana, on rostres coneguts l'omplien de gom a gom, vam poder llegir algunes pancartes amb el conegut missatge Les eleccions es guanyen a les urnes no a la plaça del Grano. Doncs sí, segurament no li faltava raó a l'autor o autors intel·lectuals de la frase, però la democràcia a banda de materialitzar-se en allò del vot, es palesa al carrer, al debat, en la presa de decisions participativa, en l'evitació d'arbitrarietats i imposicions, en l'escoltar i dir, en l'intercanvi públic de parers. Segurament als que reivindiquen la urna amb tanta convicció per a unes coses, un sospita els fa nosa per algunes altres, a més de comprovar com els agrada preparar el sobre i la papereta abans d'eixir de casa i repartir-la entre els més pròxims, per evitar qualsevol temptació de desviació electoral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada