Dir que Lleó és la ciutat del moquet i Lleó, també, la província del constipat, doncs és dir molt, a aquestes alçades de la meua estada lleonesa no seré jo qui s'atreveixi a discutir-ho, encara que evitaré de pronunciar-me amb tanta rotunditat. I no ho faré, sobretot, perquè ja porte algun constipat que altre, alguna grip, algunes torticolis de les que et tenallen el coll i l'esquena, i sé que amb aquesta climatologia broma poca. Les afirmacions les feia un comprador d'una obra de F. Forsyth, crec, a una llibreria amb nom de famosa biblioteca, l'aparador de la qual sovint m'enganxa l'atenció, on jo em disposava a adquirir un exemplar d'una obra de la poetessa G. Fuertes, que serà homenatjada la setmana vinent al conservatori del cap i casal d'aquest antic regne.
La neu no l'he vista, cert que l'anunciaven algunes previsions i el fred, tot i ser entre nosaltres, no m'ha semblat tan intens com el pronosticaven: m'estaré acostumant? Així les coses, el bon temps ha predominat durant el matí d'aquest dissabte de mercat a la plaça Major, on dimecres, de Cendra, cremaven literalment la Sardina, arribada entre els plors d'un seguici endolat i una banda de música de so trist i apagat. Som a la Quaresma, i les cigonyes arribades, com sembla mana la tradició, per sant Blai, s'ho miren amb indiferència des dels seus nius. Indiferència que tant de bo no es veja pertorbada pels sons de les setmanes que vindran i sí alleugerida per l'arribada de la primavera que encara se sap llunyana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada