No és el mateix fer-te el llit que que et facen el llit, lo llit ja m'enteneu. Ho dic i escric, perquè desprès de repetir la rutina fins l'extenuació de llevar-me i fer-me el llit, lo llit ja m'enteneu, doncs he posat en marxa, segurament per alguna lectura que recomanava aquesta pràctica, o no pràctica, l'hàbit de no fer-se el llit cada matí i anar-me'n directament a l'afaitat i la dutxa reparadors de la imatge malmesa, sense deixar vestit el llit, lo llit ja m'enteneu.
I no és que no m'agradaria algú em fes lo llit ja m'enteneu, i perquè no també lo esmorzar ja m'enteneu, però com que em posa mandrós aquesta pràctica i com que al cap i a la fi, ningú, vull dir ningú, visitarà en tot el dia la meua cambra solitària, he optat per vestir el llit abans d'anar-me'n a dormir. Així es ventila tot plegat llit i cambra, i ja em va bé.
Els caps de setmana, com que un va més relaxat, alliberat dels horaris feiners, això de fer-me el llit, ja era un tasca domèstica que deixava per anar fent mentre el matí avançava i amb ell les neteges i endreços diversos de la llar. Així les coses puc dormir un poc més enllà de les sis del matí i guanyar en descans, durant els dies feiners, guany que agrairé per sempre més, tant d'ànima com de cos. Igual havia militaritzat un poc els meus costums i trencar per alguna banda no era tan dolent per la meua salut, la mental sobretot.
Sé que tots aquells i totes aquelles que no us feu des de fa temps el llit o no vos l'haveu fet mai o vos el fan sempre o, ni tant se val, ho deixeu per molt després de llevar-vos, aquestes reflexions us semblaran pura ingenuïtat o banalitats completament prescindibles, jocs sense cap recorregut del perfeccionista o maniàtic malalt irrecuperable, instal·lats com us trobeu en la felicitat de no fer-se el llit, lo llit ja m'enteneu. Igual l'única felicitat possible: la de no fer-se lo llit, ja m'enteneu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada