Si volíem parlar d'oratge, a hores d'ara l'hivern sembla haver-se fet present. Igual és primavera a uns grans magatzems, igual el canvi d'armari s'ha consumat abans d'hora a algunes llars. Però a la ciutat de Lleó els vents porten fred, les temperatures s'enfonsen i els cristalls de neu s'han deixat veure portades per vents gèlids. Finalment allò que compta és l'experiència pròpia, directa, en tot cas, l'home del temps, la dona del temps és una referència.
Les veus dels informatius demanen prudència i contrast. Personalment em fan més confiança els periodistes de La Veu o El diario.es o l'Ara que els de l'Abc o El Mundo. Sé que em trobaré bé llegint alguns articulistes del Levante. Obrir El País em costa tant com comprar-lo i mira que he passat bons moments llegint les seues pàgines durant la joventut. Em pregunte si se'm vol convèncer o adoctrinar. Quan m'acoste a mitjans de comunicació sota l'òrbita de la Conferencia Episcopal la decepció és majúscula, no veig evangeli per enlloc: Mare de déu senyor!
Quant a actituds vitals em precipite a un plantejament contemplatiu, prenent distància, sense implicar-me massa. La implicació esdevé aprofitament desvergonyit en massa ocasions i el preu a pagar ultrapassa el que pogués ésser un pressupost raonable. La confiança es transforma, malauradament, en explotació, la paraula donada en passaport per aprofitar-se de l'altre sense compassió o pietat. Fóra temps de col·laboració fèrtil, de desenvolupament raonable, d'intercanvi gojós, que no acabe de veure pels meus voltants i ja m'agradaria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada