El cansament es barreja amb la sensació de benestar que produeix el despertar solar de la primavera. A més, el silenci produeix una mena de gran expectativa: tot és possible. Les promeses dels polítics es desfan com el gel i no sembles disposat a escoltar els mentiders, les mentideres. Els que manen van per un costat, els que no ho fan van per un altre. La buidor es consolida com a contingut, la contemplació per un mateix esdevé més necessària que mai per entendre on som.
El dia després de cremar la falla arreplegàvem les cendres, netejàvem el carrer, es disparaven els petards perduts que es trobaven ací i allà, després de la nit del foc. Bocins de ninots o estructures del monument donaven peu al recordatori efímer dels dies passats a colp de programa faller. Aviat ens vindria al damunt la Setmana Santa i la Pasqua, precipitant-nos a l'estiu que ho inundaria tot.
Les prediccions meteorològiques anuncien que en tornar a Lleó em rebrà quelcom de semblant a l'hivern, així les coses em resigne a tornar enrere. Tant de bo el cos s'ho prenga bé. A l'Horta els llauradors s'acostaven a la cooperativa per adquirir productes després de les diades festives, al poble el Mercat plantava les parades mentre les brigades de la neteja retiraven restes falleres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada