Volia en algun moment del dia nevar, però no nevava. El fred convidava a cercar refugi al sofà, sota la manta, amb un llibre a la mà, una ploma gargotejant pensaments sobre el paper d'un quadern, deixant-se acaronar per músiques d'agradables melodies. Retorn sobtat a un hivern caparrut?
Em feia gràcia l'entrevista del Pòlonia de la seua imitadora de la periodista Ana Pastor al seu imitador del President de la Generalitat, igual que l'aconseguit to de veu de la Vice del govern de les Espanyes. Sovint en veure als imitats se'm representen els imitadors, em costa un xic distingir uns d'altres. A la futura TVV veurem quelcom de semblant?
Moltes escultures i pintures religioses als temples de per ací representen la dominació catòlica sobre els musulmans, no precisament fent servir mitjans pacífics, sinó sovint l'espasa i el cavall. Els cartells de la Setmana santa amb les imatges de dolor i patiment, de passió i drama més que fer atractiva la proposta, com que espanten una miqueta, en tot cas es fa difícil de distingir on comença i on acaba el sentiment religiós i la teatralitat de tot plegat. Espanya negra o en negre?
La pel·lícula Capità fantàstic voreja en molts moments la ¿fantasia?, però ofereix arguments per l'esperança, esperança en un món diferent perquè les noves generacions portarien aquesta esperança. Igual la força de la proposta rau en el contrast, entre maneres de viure, d'educar, de comportar-se, contrast que demana radicalitat i reflexió. La perversió del llenguatge, les múltiples submissions i els vassallatges que professem ens acaben desfigurant, buidant de sentit l'existència?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada