Valladolid va ser, pel que he pogut entendre capital del regne en altres èpoques, avui és quelcom més que una capital de província, entre altres capitalitats té la d'una comunitat autònoma, on s'inclou, també, el que fos regne lleonès, per a desgrat d'un grapat gens menyspreable de ciutadans d'aquest país. També és la ciutat on visqués en Miguel Delibes, i, pel que he pogut llegir en algun cartell o placa recordatori, fou ciutat on visqués en Cervantes, poca broma, i ambientés alguna de les seues novel·les, prop del passeig de Recoletos, si no em falla ara la memòria. El col·legi de sant Gregori és la seu del Museu Nacional d'Escultura, edifici organitzat al voltant d'un pati, que per ell mateix ja paga la pena visitar. No deixe d'associar mort, religiositat, dramatisme a Castella, terra de bellíssim paisatge entre rius que cerquen l'Atlàntic, ben presents en retaules, talles, pintures que podem veure a l'esmentat museu. Cristòfol Colom, Isabel I, Felip II, Carles I, hi deixaren petjada important que es mostra al visitant amb certa insistència. També la ciutat ha desfigurat aquells espais, oferint-se avui com espai per al consumidor amb tota la insistència dels aparadors de botigues i centres comercials. Tornant a Delibes, una petita obra seua, que desconeixia, Mi querida bicicleta em va acompanyar fins a Lleó, amb el permís d'una colla de joves parladores que es contaven entre elles les primeres experiències laborals de la vida, una miqueta Oye, sabes?
Al parc del Campo Grande uns titots reials exhibien els seus plomatges entre els passejants, marcant territori o encetant misteriosos rituals d'aparellament, no ho sé. A diferents places es podien contemplar espectacles de teatre de carrer, els voltants del quarter de l'exèrcit de terra eren presos per militars en una mena de jornades de portes obertes. Zorrilla és un dels personatges amb estàtua, amb carrer, amb teatre. Benlliure un dels escultors que han deixat llur obra a l'espai públic, Benlliure qui per cert té carrer a tocar de la plaça major de Zamora...
Amb tantes ressonàncies literàries com que t'agafen ganes de posar-te a llegir i rellegir els clàssics en llengua castellana, el que ara estan escrivint els autors i les autores. El festival de teatre, el festival de cinema, les llibreries, la fira del llibre de segona mà, crec recordar al setembre, la xarxa de museus, em sembla també la fundació Delibes, com que projecten una vida creativa i cultural amb un cert atractiu, interès, referència pel visitant, sense oblidar, ara m'ha vingut al cap l'arxiu de la Chancillería i l'Auditori de música i l'orquestra de la comunitat autònoma...
Al parc del Campo Grande uns titots reials exhibien els seus plomatges entre els passejants, marcant territori o encetant misteriosos rituals d'aparellament, no ho sé. A diferents places es podien contemplar espectacles de teatre de carrer, els voltants del quarter de l'exèrcit de terra eren presos per militars en una mena de jornades de portes obertes. Zorrilla és un dels personatges amb estàtua, amb carrer, amb teatre. Benlliure un dels escultors que han deixat llur obra a l'espai públic, Benlliure qui per cert té carrer a tocar de la plaça major de Zamora...
Amb tantes ressonàncies literàries com que t'agafen ganes de posar-te a llegir i rellegir els clàssics en llengua castellana, el que ara estan escrivint els autors i les autores. El festival de teatre, el festival de cinema, les llibreries, la fira del llibre de segona mà, crec recordar al setembre, la xarxa de museus, em sembla també la fundació Delibes, com que projecten una vida creativa i cultural amb un cert atractiu, interès, referència pel visitant, sense oblidar, ara m'ha vingut al cap l'arxiu de la Chancillería i l'Auditori de música i l'orquestra de la comunitat autònoma...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada