Tornar, en començar juliol, a l'hivern, havent submergit l'esperit en l'escalfor estiuenca, havent despullat braços i calçat sandàlies alegrement, em causa neguit. És com la interrupció d'un estat que havies desitjat llargament i un tornar a començar des de sota deu graus de temperatura. En definitiva: he hagut de treure la manta guardada i neta.
Els periodistes que llegia aquest matí subratllaven els fronts de crisi als que s'enfronta el senyor R. (així en Carlos Elordi), la trista i patètica cerimònia commemorativa de les primeres eleccions democràtiques (na Rosa Mª Artal), totes les clavades de pota sobre la qüestió catalana (en Rafa Arnal). El focus mira cap a dalt, però la gent està per altres coses, els/les més afortunades per les vacances, per fer una escapada de dia festiu fins vora el mar, per acudir a contemplar algun espectacle musical, teatral, poètic, fins i tot, en la fresca nit lleonesa. La condecoració d'en Martín Villa no té nom, el to d'alguns/algunes ministres tampoc i el periodisme d'alguns senyors i d'algunes senyores, de la ràdio i la columna, és simplement, a hores d'ara, manipulació pura i dura.
Vaig rebre gojosament fa uns dies el dietari Les petjades de l'home invisible d'en Manel Alonso i Català, i es fan presents les seues passes decidides sobre la platja d'aquest estrany estiu, al temps que faig viatge amb en Cipriano Salcedo, l'heretge fascinant d'en Delibes, per terres castellanes. La lectura esdevé port segur i alhora esperó de sensacions, vaixell d'experiències, que creix pàgina a pàgina com a país possible, univers magnífic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada