Usos amorosos de la postguerra española d'entrada permet acostar-se al festeig, a les relacions home-dona/dona-home, als sexes i al sexe durant els foscos anys quaranta del segle passat. Però l'ombra d'aqueix període es projecta encara, qui sap si també les de l'Edat Mitjana, d'alguna manera, en els temps presents, van fer molt de mal pense per mi mentre avance per l'assaig de na Martín Gaite, vaja educació sentimental de pena concloc. Entenc hem avançat, moltíssim, però ens resta molt encara per millorar en aquest camp, com en d'altres de les relacions humanes en general.
Fa un moment llegia la notícia de les mobilitzacions a la catòlica Polònia contra les darreres reformes del poder judicial d'aquell estat, i m'he tornat a mirar el melic del poder judicial de les Espanyes, en realitat a l'executiu ibèric tan sensible a la independència de les magistrades i magistrats, del Ministeri Fiscal. La ciutadania, a més de les funcionàries i funcionaris, té sobrats motius per eixir al carrer i demanar una nítida separació de poders i un veritable esforç per la garantia dels drets de totes i tots. Davant l'argument que hi ha molta gent que fa bé la seua feina, que no discutiré, caldria insistir en problemes estructurals que suposen un llast per tenir un estat de dret, que no de dretes, en condicions homologables al que s'entén és o deu ser això. També en aquest terreny les ombres del passat s'allargassen de manera més que preocupant, o: és que açò només preocupa a uns quants/a unes quantes?
La llosa que cobria el cos del pintor figuerenc en Salvador Dalí ha estat moguda per permetre la pràctica d'una prova genètica. Altres lloses podrien també ser remogudes s'haurà pensat aquests dies, altres proves de paternitat s'haurien pogut practicar s'haurà argumentat. Va Catalunya per endavant en açò de remoure lloses? Déu meu quina llosa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada