¿Saltar?

Estiu 1993 es pot veure a les sales de cinema de Lleó en versió original en llengua catalana i subtitulada en castellà: nos están invadiendo. Primer que res: veure i escoltar la pel·lícula, una bona proposta a parer de qui açò escriu, bon treball d'actrius i actors, especial esment a les dues petites Frida i Anna, aquesta segona amb una simpatia i empatia remarcables. Segon: dues persones a la sala. L'Espanya plurinacional, federal, integradora, democràtica, constitucional i tot el que vulguem afegir passa, per mi, per aquest cinema. I no anem massa bé: està ¿quasi? tot per fer.

Fa uns dies la caixera d'uns grans magatzems explicava a un client que un senyor havia dit a la seua senyora, allí mateix, que un determinat producte era català, que el deixés, que no se l'emportés; el client contestava a la caixera amb un carregat de raons: ellos hacen lo mismo. I jo mateix, un altre client, que em preocupe també d'on prové el que m'emporte, perquè m'estime la geografia més que per una altra cosa, pensava: si hagués fet el mateix que aquell senyor hagués tingut que deixar una part substancial dels vint euros de compra que vaig fer aquella vesprada. Mal ambient al supermercat, que supose voldrà vendre productes, i molts: vins del Priorat, xocolata de Castrocontrigo, espàrrecs de Navarra o de la China, taronges de València. A l'hora de valorar a la pantalla el tracte rebut no vaig gosar marcar el rostre de fàstic, ni molt menys el millor rostre dels proposats, com faig habitualment,  així que mitjanament emprenyat vaig teclejar el botó on posava saltar.