Un moix o una moixa que diuen a Mallorca, gat o gata, s'acostà a la finestra mentre feia sonar la guitarra la nit passada. La inesperada visita em va confirmar allò del no estem sols.
Aquesta vesprada acabava amb la novel·la d'en Delibes El hereje, protagonitzada per en Cipriano Salcedo que, juntament amb altres membres de la secta luterana deValladolid i voltants, és processat i condemnat amb duresa pel Tribunal de la Santa Inquisición, pilar d'això que podríem dir Santiago y cierra España, institució per entendre algunes de les foscors actuals en allò religiós i en allò civil també.
Lleó és, també, ciutat de pas, no hi ha gairebé massa a fer, l'oferta turística és decebedora a cavall entre l'oci de bars i cafeteries i l'exhibició d'algunes restes d'un passat obscur, monuments de referència a banda, com ara la catedral, sant Isidor. Un cop visitades les grans fites de l'art, així com alguns entorns urbans més o menys conservats o degradats, el viatger resta ancorat en alguna terrassa refresc en mà per apaivagar la set i els rigors estiuencs. Per mi el Lleó gòtic, anunciat amb bombo i platerets, ara és quasi una invenció, el romà unes restes desordenades de lectura difícil, el contemporani un repertori de desencerts i mal gust implacables, toponímia i plaques franquistes incloses. Pasen y vean.
En acabar d'escriure aquestes lletres el moix o moixa ha tornat a guaitar per la finestra, ara oberta, i li he hagut de dir: aquí no entres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada