Precisament avui llegia a una de les entrades del dietari d'en Manel Alonso el seu cansament de la classe política, tant com per plantejar-se no anar a votar a una de les convocatòries electorals del 2016. L'autor que no s'amaga, ans al contrari, es preocupa per la política, s'implica en debats, es posiciona críticament, expressa el desconcert que sovint provoca l'actuar per acció i omissió dels representants del poble. També avui escoltava a un polític català a una comissió d'investigació del parlament d'aquell territori, insistint una vegada i una altra, tot expressant el seu respecte per açò i per allò altre, en les respostes que donés, en el passat, davant aquella respectable institució: no deixava de veure-hi una clara conducta evasiva, del tot punt irrespectuosa per mi, del declarant a les preguntes dels diputats, de la diputada, i un nul esperit col·laborador per aclarir la guerra bruta des de les institucions, que segons ha dit, deixant-me mig perplex, li provocava patiment en veure el recent documental sobre les clavegueres de l'estat emès a tv3.
Què dir de la barra del PP tot fent referència a la discriminació patida per Lo Rat Penat en no rebre subvencions per no fer servir el valencià acadèmic, la intervenció del Síndic de Greuges sobre la discriminació a llibrets fallers en la mateixa línia? Una vegada més se'n foten del valencià grollerament i cínica. I en això estem, el dia que una llei del parlament de les Illes Balears tracta de posar fre al maltractament animal i es torna a anunciar recurs de constitucionalitat per part de l'Espanya de sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada