Una cosa porta l'altra

Sant Miquel de l'Escalada és un lloc misteriosament preciós, entre les muntanyes que creixen entre l'Esla i el Porma, rius que baixen de les serralades cantàbriques, per nodrir el gran riu d'or: el Duero castellà, lleonès, el Douro portuguès. Ahir el monestir, que vam descobrir familiarment fa uns mesos, va ser, un poc més que cada dia, temple poètic. Mentre la llum del sol ponent-se travessava els finestrals d'alabastre, il·luminant columnes, capitells, murs i arcades, a l'interior s'escoltaren cants i poemes. En eixir vaig adquirir un petit volum, Peces transparentes, de na Julia Conejo Alonso, que em va colpir amb la seua recitació,  premi Alfons el Magnànim, en castellà, de fa uns anys.

Sant Miquel em portà a santa Maria de Sandoval, fundació cistercenca on es convocava a la gent lleonesa per escoltar cant gregorià, molt prop del monestir esmentat, de les restes romanes de Lancia. La desamortització significà la seua fi, i les restes malden avui per recuperar la dignitat, organitzant-se  concerts com el d'avui i visites guiades del conjunt, veritable recorregut per la història del art. No he pogut deixar de pensar en la Valldigna (palau de l'abat), en Montesa (l'escut de la seua ordre hi és llaurat en pedra sobre els murs d'ací), en l'Albert Ferrer (els esgrafiats d'un dels murs d'un accés al complex), en la França rural on apareixen Cluny i Cister.

I tot m'ha portat a una revista Sentimientos invisibles, que un col·lectiu de lletraferits i lletraferides, amants de la poesia, publica des de l'àgora poètica del cap i casal lleonès, que es reuneix el darrer divendres de cada mes, ploga o neve, em diuen, i ja en van cinquanta edicions. Invisibilitat poètica que es fa present, que es manifesta en els espais lleonesos, que esperona, que acompanya, que reivindica, que proclama, que canta, que encisa.

Tot ha acabat, de moment, al jardí de San Francisco, on un valencià de soca, d'Albal, havia preparat una paella de verdures que era en boca de tothom, novament allí la poesia ens interpel·lava en el rostre, en els moviments, d'un estimat clown que, maleta en mà, oferia poesia invisible als hi presents.