Quan des del govern de l'estat s'afirma que el de la Generalitat actua amb obscurantisme, el primer que pense és: Saben de què parlen. Quan llegesc Espanya és una presó, a elmon.cat, el primer que m'ha vingut al cap és un petit cartell que vam escriure a la falla del carrer ja fa un grapat d'anys: Rock de la presó des de l'opressió. Va moguda la situació política peninsular i l'estiu no ha fet més que començar. Volem butà!
Ahir vaig veure la pel·lícula espanyola Selphie, protagonitzada pel fill d'un ministre del Partit Popular que acaba de ser empresonat per corrupció. El fill passa d'estar a dalt de tot a baixar a la merda, quasi literalment parlant, crec ell ho expressa així, telèfon mòbil en mà: Estoy en la mierda. L'embolcall de cotó amb què comença la auto-filmació es desfà com l'escuma, fent-lo fora del màster que anava a catapultar-lo laboralment, apartant-lo de l'atractiva xicota que ¿l'estima?, abandonat per la mare amb dots endevinatòries que continua assessorant el partit, per la germana que fuig als Estats Units d'Amèrica del Nord. Abocat a la beneficència, aquest pijo malcriat, resta fora del joc de la gent ¿sabes? per fregar una mena de marginalitat que ens iguala a totes i a tots, a Podem? I malgrat tot trobarà afectes, trobarà solidaritat precària, brins d'humanitat que pareix no apreciar massa. Que està fotut en Bosco és més que evident, que els seus el tracten com un empestat també, mireu sinó com van actuar amb na Rita a la fi dels seus dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada