Revelació

L'anada la vam fer pel port de Pajares. Mentre l'autobús s'endinsava per la carretera, llengües de núvols penetraven les valls en direcció sud, el dia en qüestió de minuts es tornà gris, alguns viatgers, joves pelegrins, lleonesos a la cerca de les platges cantàbriques, prenien imatges de l'espectacle amb llurs telèfons mòbils, altres feien una becadeta. La tornada la vam fer per l'autovia, dins dels núvols, entre llums de vehicles a gran velocitat, passant vora un cotxe bolcat. En pujar a l'autobús un home gran em va cedir el seient de vora la finestra, comentà que difícilment hi podria seure una persona grossa, vaig pensar ni ell ni jo ho érem precisament de grossos. Aquest home i el del seu costat, a l'altra vora del petit corredor, van parlar, primer de la vida, em semblava que temptejant-se, després de l'edat, de les feines que havien desenvolupat, fins abandonar la conversa. El del meu costat havia estat aprenent de fuster, estraperlista i comerciant, l'altre funcionari més de trenta anys. El comerciant potser havia acabat malament, però acceptava el que havia viscut, l'altre havia passat per diferents seus a la ciutat. Parlaren un poc de política, sense mullar-se massa, sospitava cert conservadorisme conformista, semblaven tenir moltes reserves sobre el procedir eclesiàstic, desconfiar dels noticiaris. La conversa sobtadament s'acabà, a meitat camí vaig dir que si ara tornàvem per l'autovia, que si un accident, però el silenci imposà la seua llei. En arribar a l'estació tenia la impressió el rostre inicialment cordial de l'home del meu costat s'havia transformat en el d'un home gran, cansat, trist, greu. Açò ho vaig pensar més tard, com si d'una mena de revelació es tractés.