La discrepància sempre l'han vista molt malament. Açò és una mala posició d'eixida per a encetar qualsevol procés de diàleg. Dels articles d'en Pérez Royo publicats les darreres hores, un extreu la conclusió, encara sia provisional, que tampoc l'estat està essent massa curós, des del punt de vista procedimental, en la seua presa de decisions executives, amb la legalitat vigent. Es parla obertament d'aplicació encoberta de l'article 155 de la carta magna espanyola, sense controls, sense decisió al respecte formal, i d'un estat d'excepció sense declaració expressa. Tot el que té a veure amb independentisme i referèndum és il·legal, per se, i ja justifica unes quantes accions, com a mínim, discutibles: sinó com interpretar a aquestes hores la investigació d'actes relacionats amb la gestió com alcalde de Girona del senyor Puigdemont? Un no pot deixar de recordar aquell senyor ministre amb el nom d'una banda terrorista a la boca ara sí, ara també per justificar qualsevol acció. Una justícia independent, un parlament controlador de l'acció de l'executiu, un executiu amb iniciativa política que no repressiva, es troben a mancar en moments com l'actual, veritables termòmetres de la qualitat democràtica del país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada