Els humoristes han fet el que han pogut per desdramatitzar, per fer més digerible, em sembla que més que alguns polítics per acostar posicions, per possibilitar la convivència pacífica. A les portes de la tardor l'estiuet de sant Miquel porta una certa escalfor on trobar refugi, per preparar-se pels freds que vindran. Als carrers es veuen encara pelegrins caminant envers ponent d'hora, calçats amb botes, manejant els bastons compassadament, motxilla a l'esquena.
Les feines rutinàries ens enganxen a cadires i ordinadors durant les hores del matí, les computadores ens permeten tenir diferents fronts oberts alhora amb els seus finestrals electrònics i el dia resta insuficient per arribar a tantes propostes atractives. Precisament la dependència d'aquestes màquines ens pot fer perdre les referències humanes, deteriorar les relacions amb els altres, tancar-nos en un cíber-món artificial, fred i impersonal. S'han escurçat distàncies, s'han apropat pobles, països, persones, el coneixement s'ha expandit de manera exponencial. Ningú sembla voler perdre's aquesta capacitat d'abastar imatges, sons, de participar en debats, d'exposar posicions, de llegir, d'escoltar, de mirar, de dir, d'escriure. Tant de bo aprofitem aquestes oportunitats i l'individu i la col·lectivitat milloren, avancen, progressen.
Les fulles dels arbres perden color, prenen tons marronosos, grocs, aviat entapissaran el terra. El sol cedeix en escalfor, els tons rogencs tenyeixen els cels vesprals. Dies de guardar records estiuencs, de cobrir els membres del cos amb mànegues fines, de prendre posicions sota alguna manta al sofà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada