Lectures constitucionals

L'enviament de forces armades a Catalunya amb motiu del referèndum d'autodeterminació convocat per les autoritats del país, així com les actuacions de la fiscalia fien a la repressió l'aposta del govern central sobre el conflicte obert en aquella comunitat autònoma. Per molt que m'ho expliquen no deixe de veure en tot plegat una clara vulneració de drets i llibertats que la constitució espanyola de 1978 diu emparar: de participació, de pluralisme, de democràcia, de llibertat d'opinió, manifestació, de divisió de poders, d'independència dels jutges i magistrats, autonomia ... Certament pesa, i molt,  allò també constitucional, de la indissoluble unitat, sobirania, integritat, totalitat del poble espanyol... val era això La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols Amén. Encara que no vindria malament recordar avui l'article nou, apartat dos Correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en els quals s'integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n'impedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política... Amén. Veient un dels darrers vídeos distribuïts pel Partido Popular com que no ho acabe de veure açò darrer, de fet com que no es veu per enlloc.  No deuria anar primer una societat, un poble lliure, en plenitud d'exercici dels drets i llibertats individuals i col·lectius, en responsable coneixement i desplegament dels deures, fermament arrelada la convivència en principis democràtics i de solidaritat i tot seguit allò de la unitat, la sobirania? M'apunte a la defensa aferrissada d'una unitat i una sobirania que descansen, que es fonamenten en drets i llibertats vius, responsables, inviolables, no de fireta, no vigilades, quasi atorgades, exercides demanant permís, molt menys consentides per institucions i personatges podrits de corrupció i autoritarisme.