La seducción la darrera pel·lícula que crec ha arribat per ací de na Sofia Coppola em semblà inquietant. Un home ianqui ferit greument, acollit per una institució femenina en terreny rebel durant la guerra civil d'aquells països, esdevé d'alguna manera fil conductor de la història. La presència masculina pertorba els equilibris de l'internat. El que al principi són precaucions prompte es torna atencions, interessos diversos, per transformar-se més endavant en una mena de conxorxa barreja d'insatisfacció, traïció, freda venjança fins i tot. El protagonista, encarnat per en Colin Farrell, s'hi troba bé entre unes dones virtuoses, ben educades, de les que ben poca cosa transcendeix, sembla les vulga estimar totes alhora i cadascuna d'elles, en alguna mesura, per a elles soles: el conflicte es veia venir des del començ. La compassió i la pràctica religiosa s'avenen malament, tot té un límit. La passió desfermada es pagarà cara, l'amistat es molt fràgil i les proves més dures la posaran a prova fins l'extrem més insuportable. Com deia al principi la inquietud de l'espectador és un sentiment present durant tot el metratge cinematogràfic, i sospite es fonamenta en l'ambigüitat, la manca de definició també, de confiança possiblement. La guerra, també protagonista d'alguna manera, contribueix a alterar els comportaments humans i treure el pitjor que portem dins de nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada