En la, li diré, qüestió catalana, alguns comentaristes posen l'èmfasi en allò de en què han fallat, i molt, els polítics. La darrera notícia que llegesc al respecte, sobre la suspensió judicial d'un acte de Madrileños por el derecho a decidir de suport al referèndum a la Villa y Corte, posa el focus sobre el judicial, clarament posicionat en la defensa de la legalitat vigent: sense esquerdes? Un altre capítol on es posarà de manifest tot allò de la parcialitat i independència proclamades constitucionalment. La rapidesa d'actuació en segons quins temes com a mínim provoca alguns, o uns quants, dubtes sobre el funcionament del conjunt institucional de l'estat. Aquells que demanen fermesa veuen cada colp de l'ofensiva com un pas envers una victòria, final, que no s'entén d'altra manera que en termes de posar a l'altre en fora de joc. O tu o jo.
Ni vint-i-quatre hores des de la celebració de l'onze de setembre s'ha trigat en convocar policies per posar ordre a la comunitat rebel, en cridar a l'ordre als mitjans públics catalans. El Partit Popular ja ha demostrat la seua habilitat per posar-se en jardins dels que en surt força retratat, un pensa ja els hi té igual. Manegen molt bé els mitjans en aquesta banda d'Ebre estant, això els dóna un avantatge considerable, però les seues nueses cada vegada són més visibles: o no? Certament que la premsa en paper presenta sense fissures el seu missatge cada matí als quioscs, ni vull pensar el que a hores d'ara predicaran les seues columnes d'opinió o es dirà des de les trones radiofòniques. També el govern central sap que en la seua estratègia protegeix tota una manera d'organitzar i portar els assumptes del poder, que en cap mesura es pot deixar en mans d'aventures secessionistes. Tot plegat bastant agre.
Qui diga que el projecte no està clar igual no veu una societat sovint submisa, alienada pel treball explotador, buida, majoritàriament, de valors espirituals i comunitaris, poc respectuosa amb el medi que habita, rendida a un consumisme sovint absurd, dirigida per uns mitjans controlats per grups de pressió poderosos, molt al·lèrgica a allò públic, força desconfiada en les institucions representatives, allunyant-se de la cultura com a element d'elevació i formació integral dels individus, tristament xenòfoba, poregosa dels canvis d'estatus que alguns gosen proposar. Un poc negre, deixem-ho en gris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada