Les percepcions de vehicles de la Guàrdia Civil als voltants de mitjans de comunicació i impremtes, el to dels missatges dels responsables dels poders de l'estat, de participants en programes de ràdio i televisió de les principals cadenes amb seu a Madrid, episcopals o no, són poc edificants, els titulars dels periòdics exposats als quioscs propers no resten enrere. El tema de la unitat d'Espanya no m'ha apassionat mai, l'exhibició d'armes i uniformes em causa inquietud i neguit. Amb els texts constitucionals em passa un poc com amb els evangelis, no em serveixen de res sinó me'ls faig referència d'actuar diari, quotidià. Quan freqüentava els temples catòlics era dogma l'estimaràs al proïsme com a tu mateix, em deia: a partir d'ací tot el demés. L'apropiació de constitucions o evangelis per personatges poc dels drets humans i de l'amor universal, com que et fa posar-te en alerta permanent, passar-te inexorablement al bàndol dels escèptics i descreguts. T'enganyen una vegada, potser una altra, però t'apartes de més oportunitats de ser-ho. Fer-te gran és també enfortir el criteri per saber què vols i què no, per tenir molt clar allò que estàs disposat a fer, allò del que t'abstindràs sempre, allò a què has renunciat per sempre més, sabent són coses diferents madurar, envellir, créixer, tot i que amb punts de contacte evidents. Has trepitjat, com tants i tants, unes quantes estacions, agafat diversos trens i autobusos per arribar enlloc o al mateix lloc, saps de l'encís del viatge, dels seus paranys, de les dificultats per trobar, dels receptes de la recerca. Malgrat tot et lliures, encara, a la tasca de contar, als reptes del viure, de les descobertes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada