Sovint en escoltar allò de l'ha faltat que enceta un ban municipal per l'atrotinada megafonia local experimente una mena de sacsejada, de sentiment de pèrdua irreparable. Al costat d'un nom, hi pose un sobrenom, un malnom, un parentiu. Tot seguit vindrà, de segur un record, bé una imatge, bé unes paraules, un comentari, bé uns fets. De manera inexorable el paisatge humà va desfigurant-se, esvaint-se, esdevenint núvol, boira fràgil que la ventada desfarà o s'emportarà lluny. Els vestigis, les restes del pas, sovint apressat, per la vida fixaran momentàniament la memòria de la veïna, del veí, però el temps sabem farà net i la platja restarà novament com un espill on només s'emmirallarà el cel.
La desaparició d'un edifici, d'un arbre, d'un bosquet sovint suposen un sotrac, sacsejada visual i espiritual que molts individus sentiran com una ferida en carn pròpia i de la que la medicina no podrà guarir-nos. Els topònims, els noms amb què coneixíem antigues construccions, esdevenen aleshores fita per no desorientar-se, però aviat paraula incomprensible que demanarà una explicació. En això estem. La saviesa, l'erudició que tant apreciem es fonamenta en el reconeixement i explicació del passat, no tant en la seua reconstrucció, sospite que molt menys en la seua escenificació, a la que tan donats ens trobem en els darrers temps, arribant a unes quotes d'eufòria difícilment digeribles.
El coneixement es troba a hores d'ara bastant desprestigiat socialment. Defallir en la reivindicació de la cultura per enfortir la societat seria un error imperdonable envers les generacions més joves, i qualsevol esforç en aqueixa direcció ha de ser benvingut, veritables passes envers individus cultes, amb esperit crític, cridats a formar part d'una societat lliure, respectuosa, madura. Sovint cultura s'associa amb elit, amb privilegi, amb minoria selecta, però deuria entendre's com a patrimoni humà, bé col·lectiu, compartit, dinàmic i en cap cas privatiu, cridat a ser devorat per uns possessius tirans i exclusivistes.
No entenc cultura sense persones, sense llocs, sense noms, sense llengua, sense colors, sense fites, sense poble, sense poesia, sense lletra, sense música. Tot plegat és una pertinença, un reconèixer-se a un mateix, als altres, en cap cas un tancat del que no es pot eixir per sempre més, ni una llosa que deuràs suportar fins la fi dels temps sobre el teu cos. Intent finalment, pretensió, inclinació, actitud, disposició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada