A Lleó el final de l'estiu ve a ser com el final de la primavera d'hivern o tardor valenciana. Per si fos poca cosa aquests dies m'endinse en la tardor sueca, pròxima a l'hivern lleonès, de la mà d'en Wallander, novel·la arribada del fred per omplir d'escalfor les hores vesprals i els matins soterrats sota un parell de mantes. En Kurt investiga la mort de dos advocats, esquitxades amb un parell d'explosions que sorprenen a la pacífica Escània.
A hores d'ara qui sap quants cartells del perseguit referèndum ha comissat ja la policia per terres catalanes i qui sap qui pagarà les factures de tot plegat. Si se'ns informa del reforçament dels jutjats de guàrdia durant el diumenge electoral és que hi ha intenció de posar molta gent a disposició judicial durant aquell dia. Serà aleshores que es detindrà als col·laboradors necessaris de l'acte prohibit?
Un article de la premsa ibèrica, a eldiario.es, de n'Antón Losada, portava per títol contundent El estado de deshecho. Podria semblar una provocació, però posa de manifest les greus contradiccions del sistema judicial hispànic. Un té la sensació la deriva criminalitzadora de la discrepància, de la dissidència ha arribat a cotes molt elevades i encara pot fer-ho més. En realitat no s'ha fet més que aprofundir en tendències que venien posant-se de manifest en el passat, fins ahir mateix, arrossegant ara a molts que s'han vist obligats a prendre partit per algun dels trens que tant es diu són a punt de xocar.
Igual no hem fet prou d'autocrítica, igual no ens hem adonat de la potència del nacionalisme soterrat que pertot és present (què diu aquest ara?), no precisament el valencià, ans aquell espanyol, que amaguen tant com poden alguns d'aquells que fustiguen el català (vinga home, vinga, catalanista!) nigth and day. Aqueix espanyol que sembla tan natural, tan innocent que algú no ha dubtat en parlar d'abducció, mena de possessió malèfica, per referir-se a l'estat de molts dels habitants de la província rebel, territori malalt (t'hauràs quedat ample xiquet!). Igual part de la solució sia qüestió de salut pública i no policial, precisament ara que una dona catalana fa de ministra del ram a la capital del regne.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada