Fa un moment llegia al digital La Veu que s'havia pegat foc, parcialment, l'edifici de la Ciutat de la Justícia de la ciutat de València, fent malbé alguns dels jutjats que allotja aquella justa i moderna casa. Tot veient els feixos de paper que s'amunteguen a les seus judicials del Regne d'Espanya, el que més podria sobtar és que no es peguen foc més sovint els jutjats regnícoles, farcits de material inflamable, essent quasi miraculós la supervivència de tants expedients en paper de les flames purificadores també. Com que de falles alguna cosa encara se sap vora el Túria, malgrat dèries ofrenadores i desfiladores, segurament aviat hi haurà explicacions a tot plegat, encara que no es pot ¿descartar? algun intent de destrucció de material probatori, qui sap, en aquests temps tan convulsos, més encara després de veure una fotografia, publicada a eldiario.es, de la, en altre temps, ¿flamant? parella política Rita&Grau, que després resultà, per cert, ser altament inflamable, tot lluint aleshores els millors vestits i somriures, avançant sense cap tipus de contemplacions envers noves o velles glòries a E..
Així les coses, com qui torna del tranquil llogaret de Turballos, literàriament parlant, a tocar del Muro valencià, després de recórrer les col·laboracions de mossèn Micó, al crec ja desaparegut Ciudad de Alcoy, he arribat a la boirosa Suècia d'en Mankell, trobant-me, després d'unes poques fulles amb el cadàver d'un advocat vora el seu vehicle, enmig d'una carretera, un vespre hivernal. La ungla del dit gros del meu peu esquerre sembla furgar la part esquerra de l'espai reservat a ella en aquella península quasi exòtica del meu cos, mentre observe el que podria ser la taca d'un fong hostil que ha pres possessió del costat dret, tot constatant no tinc pràcticament superfície per retallar-la com m'agradaria: així que m'aguante.
Amb el neguit exposat, la vesprada va fent camí, em sembla més que la gentada catalana que celebra la diada de l'onze de setembre pels carrers de Barcelona, perquè deu avançar o molt a poc a poc o gens ni miqueta pel recorregut escollit. És el moment de comptar presències, per uns, de descomptar-les, per uns altres, de comptar absències, per uns altres de més enllà: fos tan fàcil comptar paperetes. A propòsit de les paperetes: un sospita avui se'n faran circular unes quantes entre els manifestants, potser alguna urna o uns milers, restant pràcticament enllestit el referèndum des del punt de vista material; atenció a la tornada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada