dimecres, 27 de setembre del 2017

Haëndel, Catalunya, dos llibres

Darrerament Haëndel em sembla d'allò més bell i alegre, d'una sensibilitat extraordinària, món per descobrir que va molt més enllà del magnífic Messies tantes vegades escoltat i gaudit. Una pàgina web em permet accedir als programes dedicats per en Sergio Pagán a la Ràdio Clàssica espanyola al mestre d'origen alemany. Ho dic mentre sona en la nit ja fosca i no massa freda de Lleó una de les seues àries, posant un poc de serenor i calidesa a tantes hores de tensions i enfrontaments acumulats.

L'alegria de molts pel desplegament policial del govern espanyol a la Catalunya rebel és veritablement descarada a hores d'ara, gens dissimulada, certament molt tocada ja, sembla, l'organització electoral catalana. Les declaracions dels líders del Principat topen amb el desplegament sense pudor dels cossos i forces de seguretat de l'estat per aquelles comarques. Tot plegat fa por, si estan disposats a barrar el pas als col·legis, a detenir membres de les taules, a reforçar jutjats de guàrdia, de garantir drets constitucionals poc o gens. De quina democràcia estan parlant els senyors i les senyores del Partido Popular?

L'home que somreia és la segona novel·la protagonitzada per Kurt Wallander que he llegit després del descobriment de la sèrie televisiva. M'ha tornat a enganxar en Mankell, cert que a finals de l'estiu m'he traslladat al fred de la tardor sueca, però descobrir el rostre de l'home somrient ha estat tot un plaer lector, amb dosificats colps d'efecte, amb un Wallander que torna a la feina després d'haver matat a un home, que fa servir els recursos de què disposa per explicar-se les morts de dos advocats, d'un funcionari, amb intuïció, fent i refent el trencaclosques que té al davant. amb habilitat, arriscant quan toca.

Abans de viatjar a Escània vaig passar un temps a Turballos, petit llogaret prop de Muro i d'Alcoi, rastrejant les reflexions del pare Vicent Micó, profundes i alhora senzilles, d'innegable esperit evangèlic, inspiració gandiana, tarannà democràtic, ecologisme militant i posicionament crític tant d'agrair en els temps que vivim. Són aquests homes els que fan ric el país, treballant des de petits espais en empreses que tenen destinataris i col·laboradors valuosos i receptius, que es nodreixen entre ells de rica saba. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Em pose mal

Hi visite en dissabte el consultori mèdic d'Almàssera, escrit a la porta Almássera . A dins advertiments sobre les agressions al persona...