A l'eixida de Tavernes Blanques l'autobús començà a moure's lentament, un poc abans de la porta del Monestir de sant Miquel dels Reis s'aturà i vaig decidir baixar. Abans d'agafar aqueix autobús ja n'havia perdut un altre, veges tu, i com que la cosa, d'arribar a la ciutat, pintava malament. Com deia vaig baixar i vaig caminar fins al Filato o els Trànsits on, ara sí, vaig pujar a un Noranta que arribà, feliçment, a la destinació triada. Justament en partir aquest darrer vehicle de transport col·lectiu arribava trontollant, llums d'emergència posades, el Setze que havia abandonat feia uns minuts.
Xafar una merda no és un fet aïllat al municipi de Bonrepòs i Mirambell, l'escampada és, pense, de dimensions per fer-s'ho mirar, si més no: olorar. En una de les meues primeres passejades després del temporal darrer vaig trepitjar-ne una, pels voltants de la bàscula municipal, si no recorde malament. Portava les sabates més noves que tinc i no vaig poder deixar de pensar per mi: Ja les he estrenades! Com que, diuen, aquestes coses porten bona sort, doncs que un acaba sentint-se afortunat i l'olor el reconforta finalment, és el que hi ha. Passejant per les ribes del barranc de Carraixet experimentareu sensacions semblants, gràcies als muntons de gallinassa que agradablement es disposen vora els camins riberencs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada