No seríem ni deu persones a la petita sala dels cinemes Van Gogh. Mentre els infants prenien els carrers abrigats de cap a peus per rebre els Reis d'Orient, alguns adults cercàvem la llum de les estrelles davant una pantalla gran, enmig de la foscor més trista i emboirada, del fred glaçador de la nit hivernal. Aquella pel·lícula resultà que anava de poesia. I s'agraeix. S'agraeix que en els temps actuals al cinema et parlen de o et proposen el tema de la poesia. Ho cantava un grup amb el que ens van bombardejar radiofònicament durant l'adolescència: temps dolents per la lírica. Cert que aqueixa, crec, hi és, hi ha que anar a cercar-la.
Un sospitava, i sospita, que la poesia té a veure amb la senzillesa i a Paterson, títol no traduït de la cinta que pretenc comentar, s'explora aquest terreny, em sembla que amb algun encert, em sembla que despertant o activant sensibilitats dormides, seriosament narcotitzades.
El dia, que comença al costat de l'estimat o l'estimada, amb un colp de vista al rellotge d'esfera blanca i números àrabs, amb un raig de sol entre la flassada, és una oportunitat per lliurar-se al joc poètic, des de la fredor, massa sovint, de les rutines domèstiques i laborals, dels llocs gastats, la uniformitat dels entorns, el blanc i negre que hem de fer i refer per arribar al color, amb els que fila i desfila la companya del protagonista, pinta que te pinta que te pintaré.
La vida és possible sense mòbils, ni dispositius electrònics, davant situacions crítiques cal conservar la calma, i pensar en els demés, en l'altre. Un dels grans missatges que recorren la cinta, és per mi, que la convivència pacífica entre persones d'identitats, cultures, procedències diverses és possible, és rica, és necessària, entre infants i adults, entre animals i persones. Com d'indefugible és aquesta reivindicació, aquesta premissa en el món que s'ensorra per les guerres i els enfrontaments, la persecució i la violència més estèrils i repugnants, de la que em sembla ser còmplice, sense excuses que valguen.
Era allò, doncs: la poesia. Malgrat que estripen les fulles del quadern al que dediques la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada