Observe les darreres hores la ciutat de València, i no deixe de fer-me la pregunta: On són les i els ciclistes? La creació de carrils bicis, em dic, deuria anar acompanyada d'un canvi significatiu dels hàbits de transport i circulació de persones i mercaderies per la ciutat, tot passant a una clara substitució del vehicle motoritzat privat per les bicicletes, convertint-se els desplaçaments a pedal en els majoritaris. A les obres caldria afegir informació dels traçats, la sensibilització en l'ús del vehicle de les dues rodes. El canvi qualitatiu seria revertir el comportament dels ciutadans en matèria de transport, fent majoritari l'ús de la bicicleta. Ara mare?
També he observat aturar-se i estacionar en un carril, dels dos previstos per a un sentit del trànsit, vora una escola, cotxes, l'ocupant dels quals l'abandona momentàniament, tot interrompent la circulació per "visitar" un basar, mentre ixen les criatures del centre educatiu. Això m'ha fet pensar en les motivacions de molts dels nostres desplaçaments, en l'organització de les nostres vides, amb llars allunyades dels centres escolars de les filles i fills, feines que ens fan voltar esbojarradament amunt i avall, en la manca de sensibilitat dels conductors i de les conductores envers els altres, en l'urbanisme ¿carceller? i l'ordenació dels espais urbans amb greus deficiències que contribueixen a dificultar el desplaçament i el transport. No anem bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada