Del senyor Trillo, em ve la imatge al costat de la senyora Barberà durant aquells foscos dies de l'adéu de l'expresident Camps. La seua presència entre les restes de l'accident d'un avió militar que transportava militars espanyols és corprenedora, ¿fantasmal?. I inevitablement m'arriba una altra imatge: la del senyor T. darrere una olla mentre explica com cuinar no sé quin plat, sempre de la bona taula. Amb aqueixos retalls podem aproximar-nos al personatge que continua, per la línia alta, la supèrbia que recorre els comportaments dels i de les caps del partit del govern de les Espanyes. De vegades em dic que sense mitjans de comunicació, fent tan evident la mentida i el menyspreu que practiquen, açò seria encara molt més insuportable. I els mitjans: com que ja veiem com es troben.
Si el partit esmentat no té ja remei, què dir de l'església catòlica. Quina barra en l'administració del seu patrimoni! Quina barra amb la seua doble moral! Quina barra amb la seua connivència amb els poderosos que tant l'allunya de la gent pobra! La manca de reforma o canvi en la institució, que alguns hagueren desitjat amb el nou Papa Francesc, doncs resta en res en observar els continus despropòsits del cardenal Cañizares, el tractament dels escàndols sexuals del seu personal, els missatges i el to dels seus potents mitjans de comunicació, alineats amb la dreta més conservadora, vorejant l'ideari ultra més perillós, farcit de xenofòbia, masclisme i nacionalisme, entre d'altres perles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada