Fruit d'un gran esforç personal i col·lectiu és un concert com l'ofert anit per la Coral CantArte de Lleó. Un fruit saborós, de color bellíssim, gust extraordinari, que a la boca esclatava en matisos indescriptibles, de tast exquisit, sensibilitat depurada. Presentat a una església plena de gom a gom, expectant ja des de la vocalització del grup. L'arquitectura i la il·luminació acolliren digníssimament el misteri anunciat.
M'hagués agradat poder escoltar tota la interpretació sense aplaudiments, sense el soroll inoportú i salvatge dels telèfons mòbils, sense comentaris, tot i que les notes al programa ja ho deien molt bé tot, sense entreteniments, executant a consciència la música. Als músics, pense, els hagués anat molt millor per mantenir la concentració que l'empresa requeria, abastada malgrat tot amb èxit notable. Al públic, entenc, ens hauria permès abastar la magnitud de la proposta, nus de qualsevol embolcall superflu. Sé, també, sovint les emocions ens acaben desbordant els esforços de ¿contenció?.
Oh gran misteri, doncs el de la música coral, el de la veu humana, el dels instruments, enmig de tant de soroll insuportable, amenaces al silenci fèrtil, atacs a la creació més sublim. Oh gran misteri, davant tots els obstacles a la bellesa i les seues manifestacions, enfront la sincera reivindicació d'una oportunitat per expressar, per dir, per comunicar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada