El senyor jutge, que està tot el dia pensant en valencià, escrivint sentències i proveïments en valencià, dirigint les sessions dels judicis en valencià calle vostè i parle vostè, parlant amb els seus col·legues i les seues col·legues en valencià a l'hora del cafè, a les converses de despatx vora el retrat del senyor Rei, llegint novel·les policíaques en valencià durant el seu temps lliure, furs i contrafurs medievals, ordenacions i cartes pobles, usatges i costums, constitucions històriques, dictàmens de consells diversos i pèrits judicials en la llengua del Tirant, escrits d'advocats i advocades, tots i totes, a una veu, apassionats per la normalització del valencià, portant els xiquets a la línia... doncs que li acaba d'arribar un document del nord enllà del país, on ell fa tot això i més en valencià, i que observa que no està escrit en la llengua cooficial a la que es dedica en cos i ànima als tribunals regnícoles i el rebutja al·legant allò del està en català, que jurídicament són dues llengües diferents, m'ho van explicar a mi, que ho faig tot en valencià, i la llei, ciutadanes i ciutadans s'ha de complir.
Perquè una de les habilitats del senyor jutge és destriar llengües oficials, i complir i aplicar la llei lingüística. Ell és, faltaria, constitucionalment independent, amant de la ciència, exclosa diran alguns provocadors i algunes provocadores persones, sembla, la filològica, imparcial, i tant, i molt respectuós amb les llengües espanyoles, totes, fins i tot las distintas del castellano.
Però, senyores i senyors: si no és cooficial la llengua usada a un territori qualsevol de l'estado s'ha de traduir a alguna de les cooficials dins d'aqueix tros d'estat. Tot plegat, és possible, arriscant-se a provocar alguna mena confusió sobre allò de les llengües minoritàries, digne d'europea protecció, i les minoritzades, o el concepte de llengua i dialecte, un mal menor.
Doncs això: que em tradueixen el document al valencià i s'ha acabat la història. Conflicte lingüístic? Qui ha dit conflicte?
Però, senyores i senyors: si no és cooficial la llengua usada a un territori qualsevol de l'estado s'ha de traduir a alguna de les cooficials dins d'aqueix tros d'estat. Tot plegat, és possible, arriscant-se a provocar alguna mena confusió sobre allò de les llengües minoritàries, digne d'europea protecció, i les minoritzades, o el concepte de llengua i dialecte, un mal menor.
Doncs això: que em tradueixen el document al valencià i s'ha acabat la història. Conflicte lingüístic? Qui ha dit conflicte?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada