Doncs sí, els fongs havien colonitzat les ungles dels dits grossos dels peus, dels meus peus. Hi vivien alegrement rossegant aquelles durícies, transformant-les en una mena de vidre podrit. El podòleg polia les restes de les cobertes digitals i posava un poc d'ordre entre tanta superfície devastada, mentre parlàvem de les clàusules terra. El color groguenc de tot plegat, les restes de sang assecada, la impossibilitat de retallar com en altres temps aquell remat de les extremitats inferiors, palesaven l'aparició del simpàtic veïnat. Solució: fumigar-ho tot, regularment, amb un producte químic adient per sanejar tot l'entorn. Guerra química.
En Trump apareix a la televisió, assegut davant una taula neta de documents i signa papers amb una agilitat extraordinària, tot exhibint, tot seguit, la signatura sobre el paper, com si d'una mena de trofeu es tractés. Veieu que fàcil! Sense passar per cap parlament o comissió, sense pràcticament cap conseller al voltant, el sr. T. acaba amb un tractat comercial, aixeca un mur, practica polítiques lingüístiques monolingües sense complexos. Bo, ja ho sabem: Amèrica primer. A tots i totes els i les amants de la llengua anglesa: Ara és el moment per passar-se a l'anglès only.
Entretant, a Brussel·les, en González Pons, conegut per la seua moderació verbal per aquestes contrades, treballava per llevar-li públic a en Puigdemont. Com de bé sap aquell senyor de les tàctiques anticatalanistes, assajades amb força èxit per les comarques valencianes en altres temps, al costat del sr. Camps amb tanta finesa i desvergonyiment, declaració d'Ares inclosa. Era, per tant, l'home perfecte per posar en marxa l'operació diàleg a la capital, diuen, europea. El President de les Catalunyes va gosar desplaçar-s'hi a parlar sobre un hipotètic referèndum d'independència: Quina barra! O, qui sap si açò ho pensà en González P.: Quines quatre barres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada