Gràcies que només es tractava de ruixar amb aigua calenta els eixos congelats del tren, abans de canviar l'ample de via. Gràcies que només van ser vora dues hores de retard. Gràcies que ja estàvem a tocar de la destinació triada. Gràcies que teníem calefacció, que viatjàvem asseguts, que teníem llum elèctrica. Gràcies.
I acabes dient gràcies perquè molts han hagut de passar la nit a la carretera blocats per la neu. L'hivern al País Valencià ha portat neu i aigua, fred i temporal marítim, una inestabilitat atmosfèrica pertorbadora, sense mitjans públics de comunicació. Un té una gran sensació de fragilitat, de debilitat, d'aïllament, d'oblit, desemparament i s'aboca a cobrir-se amb una manta i dedicar-se a llegir i escriure, sense més possibilitats de projecció i relació.
Aquesta vesprada pren possessió del càrrec de president dels EUA el senyor Trump i a les incerteses habituals s'afegeix ara aquesta, no menor, tot precedida per un discurs agressiu, destructiu, provocador, intolerant que no fa esperar res de bo. Alguns diuen o escriuen que almenys sabem què pensa el personatge. Estem avisats.
El que ocorre amb les illes de l'arxipèlag Balear en relació a Catalunya presenta sovint moltes coincidències amb el que passa al País Valencià i la seua relació amb el Principat. Aquest pensament em retorna en llegir alguns articles del número 52 de L'Espill. Segurament es pot dir alguna cosa semblant en relació a Castella/Espanya. Tot intuint també les diferències entre les mateixes Eivissa, Mallorca i Menorca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada