Vas llegint els detalls i darrere la dimissió del cabdill murcià trobes la sinistralitat dels moments de la mort política del senyor Camps, Francisco, de la senyora B.. Al darrere el rostre del senyor Maillo, segurament del senyor Arenas. Rostres durs, com el del mateix senyor Fernández, declarant a hores d'ara sobre els seus dies al capdavant de les fosques operacions catalanes. La intenció era resistir, resistir fins al final, però la greu amenaça d'un govern tripartit va portar-los a canviar de tàctica. L'estratègia la de sempre.
L'única cosa que els atura és la posada en evidència, sense possibilitat d'esmena, de correcció, de maniobra per fer net. Els mitjans, fortament controlats, són la finestra que permet llegir entre línies, posar el focus allà on més pot incomodar, o incomodar una miqueta. Tapar, tapar, dissimular, aigualir, difuminar és la tasca del polític professional, agafant-se a la presumpció d'innocència com qui s'agafa a una estampeta com si li anés la vida, sota el paraigua de l'estat del meu dret, que sempre em defensarà a mi.
El ciutadà es farta d'escoltar negatives, o el relat de part que expliquen per vendre't la moto, relat que esdevé credo del que sempre podrem tirar mà per desarmar a l'adversari. En qüestions lingüístiques al País Valencià: el relat dels que proclamen llibertats de parla i elecció, contra imposicions no desitjades, odis viscerals que s'han acabat traduint en l'abandó del valencià per molts dels seus parlants, per abraçar la lengua que mai no es va imposar, comuna, no conflictiva, la negativa en rodó a qualsevol alfabetització en la llengua, que diuen ixos, compartim amb el veïnat del Nord. Sense cap èxit amb els discursos dels avantatges de l'aprenentatge de dues llengües alhora, la bondat de conèixer l'altra llengua, esdevinguda estigma, senyal del pecat original.
En veure gent pel carrer, de bon matí amb els auriculars entaforats als pavellons auditius, em dic ja van escoltant algun messies de les ones, per anar preparant l'ambient, sobretot si el termòmetre no passa encara dels zero graus. Si se'm permet la recomanació la NRK Jazz ofereix una interessant selecció musical, només interrompuda pels butlletins, pràcticament impenetrables, en llengua noruega, que tampoc va malament per escalfar sinó el dia, segurament el cervell o l'ànima trista i solitària del vianant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada