Ans d'entrar en sepultura

Els apassionats i les apassionades de la candidata sra. Díaz fan una miqueta de por. El to del senyor Heredia, tan del PSOE ell, és per fer-s'ho mirar. Què dir del to de l'ex-ministre d'allò interior o del responsable de l'oficina anti-frau de les Catalunyes? El que va soltar el senyor Rufián en compareixença d'investigació. Un no acaba pensant altra cosa que l'enganyen, que ho fan a tothora. Els han manipulat la veu, senyores i senyors! Li podran dir post-veritat, però són les mentides de tota la vida. De les coca-coles que beu o deixa de beure un senador de Podríamos com que millor fer-se una infusió de valeriana. En resum, un circ, talment un circ. Había una vez.

La qüestió del referèndum sí o sí, o never, nunca jamás, va portant-se al camp de la desobediència, bastit un veritable parany per enganxar els delinqüents anticonstitucionals. Si la constitució del setanta-vuit consagra el pluralisme, la democràcia, el sufragi, la llibertat d'expressió, la participació, els drets polítics: com és tan difícil emparar, constitucionalment, que els catalans i les catalanes puguen dir la seua sobre la seua relació amb els altres pobles peninsulars o l'encaix dins l'estat? Es que tu no lo entiendes, eso, lo del referèndum, es un invento de Mas y compañía para distraer todo lo del tres por ciento de los Pujol. Los catalanes no quieren la independencia. Amén.

Per ací tothom sembla disposat a matar judíos, això sí, bevent llimonada, acompanyada de la preceptiva tapa del país, a celebrar la mort i passió del recordat san Genarín, alhora que papones y manolas preparen llurs vestits per prendre carrers i temples i desfilar marcialment en confraria. El cap de setmana ja es van poder menjar dolços típics del moment i les torrijas s'ofereixen a dos euros a alguns establiments del centre de la ciutat. Amb la sonoritat del tambor i la trompeta esguerrada es palparà per unes hores la tragèdia, intuïda en la dolorosa cartellera que empapera aparadors i murs de la capital sense consol possible.