El pitjor, ara mateix, del "règim" és la deriva. Llegint les "maneres" de les fiscalies i l'advocacia estatal, llegint sobre les "amenaces" de la constitucional "acusació popular", com que tot sembla més fosc, enrarit, precipitant-se envers indrets més antidemocràticament impenetrables. Per acabar-ho d'adobar després d'una operació anticorrupció apareix el cognom Zaplana a unes converses telefòniques, les imatges del periodista senyor Marhuenda en posició entrevistat, davant el silenci ¿estrany?, he pogut llegir, dels mitjans que dirigeix, tan ells del periodismo de investigación .
Com que no podria ésser d'una altra manera es desplegarà davant nosaltres tot un relat de conspiracions i mans negres que l'única cosa que pretenen es embrutar la marca Espanya. Sense l'entesa per garantir un autèntic estat de dret, garant de llibertats i drets de tothom, per enfortir allò públic, per crear un marc sòlid de convivència basat en valors democràtics, no hi ha res a fer. Es degraden les institucions, convertides en plataformes per teixir i escampar la corrupció, encapçalades per personatges que no han cregut mai en allò públic, corcades per una burocràcia paralitzant, quasi mortes d'esclerosi múltiple a hores d'ara.
I els controls fallen calamitosament, començant pel judicial, el parlamentari, els mitjans de comunicació, primerament els públics, vorejant allò testimonial les denúncies d'organitzacions independents i d'alguns intel·lectuals resistents, veus que clamen a un desert cada vegada més gran. Cada vegada que els enxampen els sorprenem en l'intent de fer un salt endavant per a què no torne a passar. Qui pot garantir que s'han acabat les maneres corruptes i pròpies de cacics?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada