El digital La Veu es presenta renovat i ofereix una millor referència del País Valencià, almenys per mi, des d'una distància geogràfica considerable, en els moments actuals, d'aquelles comarques que sent tan prop. Començant per les signatures d'opinió, fins la tria de notícies pense la capçalera valenciana és una seriosa opció de rigor i independència, sabedor també això costa d'allò més.
Anit vaig veure legionaris i cabra desfilar pel carrer on visc, va ser només un moment, al moment em vaig submergir en els carrers de bevedors i bevedores al recer d'una agradable nit d'abril, tractant d'apaivagar una soledat massiva. Em fan ganes de córrer, de desaparèixer, de recollir-me i cercar aixopluc en la paraula escrita. I costa. També cal valor per obrir un poemari, i descordar vers a vers el poema, deixar la veu donar vida al text imprès.
Dalt les muntanyes la neu s'ha transformat, a rogles, en gel que es conserva a l'ombria, al recer més fresc dels cims i penyals. Per un moment el vent subministra una remota sensació hivernal, però la netedat de l'aire, la claredat del cel restauren certa pau atmosfèrica, agradable a l'excursionista, retornant-li una calma que vingué a cercar-hi i que justifica l'esforç de l'ascensió.
Món de contrasts entre processons endolades i carrers farcits de gent que beu i assaboreix tapes. Món de contrasts entre el silenci i la solitud matinera i la deixalla que testimonia disbauxa i excés. Món de contrast entre el recolliment de l'oració i l'esguerro de les músiques processionals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada