Cap als zero graus

Torna el fred, quan s'havíem acostumat a les temperatures suaus. La primavera exhibeix el seu costat més inestable, constatem vam fer el canvi d'armari ¿massa d'hora? Potser es tracta d'això de la incomoditat de tornar enrere, de desfer el camí. De tota manera: la meteorologia  aquest abril tenia quelcom d'extraordinari, d'enganyós i bé que ho sabíem, simplement ens deixàrem enganyar, li vam seguir el corrent.

La corrupció continua protagonitzant els noticiaris i els articles d'opinió. Crec percebre  quasi unanimitat en el seu caràcter sistèmic, atacant especialment al partit en el govern de l'estat, i sí: hi val tot. Les tensions que van provocar els possibles relleus al capdavant de les institucions que es van salvar amb noves eleccions i una investidura in extremis, semblen tornar amb les detencions de les darreres jornades i les maniobres desvetllades per influir en les investigacions, tensions envers la ruptura. Però el sistema va salvant als seus, d'açò van les notícies, de com trampejar judicis i instruccions, consumint les energies en polèmiques que ens allunyen dels debats al voltant de la construcció d'una societat més democràtica, més participativa, amb drets bàsics garantits en condicions de dignitat per tothom.

I així i tot hem d'estar tranquils perquè els manaires estan treballant, diuen, per tots nosaltres i la marca que ens empara. Mentre a poc a poc s'instal·la entre nosaltres la sensació de ser exclosos d'uns plantejaments on l'individu, on els pobles no compten per a res. Abundant en les paradoxes i contradiccions els polítics diuen voler defensar els interessos del poble, de la nació, quan sembla demostrat dia rere dia el que fan es protegir interessos i privilegis d'una minoria, selecta. Una minoria encantada d'haver-se conegut, una minoria que es queixa i que exigeix respecte per allò que paga i consumeix, una minoria a la que miren/mirem amb recel els qui volen/volem incorporar-se a ella. Lluites de classes que continuen devorant-nos en una competició estúpida.