Hi ha provocacions de Podem que em semblen tenen algun recorregut i aporten quelcom al debat o reflexió, podria ser el cas del seu Tramabús, també la posada en marxa d'una moció de censura, un instrument parlamentari que estimularia el debat, el control, la pressió sobre un govern tocat i tacat per la corrupció, que deuria cessar d'immediat. De la polèmica sobre la intervenció o no de la senyora Montero a una tertúlia de la cadena Ser, o No Ser, com que millor no parlar-ne, tot plegat frega el ridícul més patètic.
Fent un acostament a l'assaig del senyor Bobbio, sobre la dreta i l'esquerra, l'esquerra i la dreta, com que un pot comprendre millor la situació política actual, acostar-se al panorama que ofereixen els partits de per ací i per allà, especialment al que s'està vivint a França amb la davallada dels socialistes i l'ascens de la senyora Le Pen, la victòria provisional d'un ¿centrista? Un voldria més esquerra, és a dir més igualtat, més drets, més públic, més participació, també més cultura, més respecte per l'entorn, més cooperació internacional, més solidaritat, més inclusió, més transparència, menys manipulació. Ja m'enteneu. Sé que hi ha un cert espai per acostar-se a plantejaments ¿més liberals?, tot i defensar també el paper de l'individu i la seua privacitat i autonomia, l'associacionisme i la iniciativa privada. Però el desmuntatge de l'estat, precari, del benestar i l'assalt d'allò públic per part d'una banda d'oportunistes i pocavergonyes em sembla del tot punt intolerable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada