Veig l'Intermedio. Ho confesse, ho escric. I aquest programa destorba, i molt. Només cal llegir els rostres i els gestos d'alguns i d'algunes en veure acostar-se el micròfon agafat per la mà d'algun, d'alguna corresponsal. Quan coneixes les notícies, en W. t'anuncia greument que ells i elles et van a contar la veritat. Pretensió elevada la de l'equip que quatre dies a la setmana subministren necessàries dosis d'humor i esperit crític a l'estabornida audiència, després d'exposició arriscada a tota mena de mentides i relats manipuladors. Ara els tribunals els han convocat per declarar com a denunciats: De què?
Devem de fer molta pena cara l'ordinador tot el matí a la feina, mena d'éssers posseïts per una màquina diabòlica on anem gravant les passes d'un procediment judicial rere altre. La justícia ni està, ni se l'espera, abastats uns nivells de burocratització que tenen uns costos humans i materials insuportables. El destí daurat d'alguns magistrats molestos pel poder, que desvetllava un article del periodista Sr. Escolar, és com a mínim inquietant, per no dir que posa perillosament en entredit el que deuria ser la independència i imparcialitat del poder judicial.
Les imatges de, diguem-li, entrevista del senyor Osborne al senyor Aznar em semblen d'un patetisme corprenedor. El segon s'enorgulleix encara del seu paper en allò de les Açores i el primer es cobreix de glòria acostant-nos a les grans personalitats del nostre temps. Homes tots dos que porten la nació als seus moments més brillants i sempre seran al costat de les grans causes. La televisió de les Espanyes continua oferint el relat caspós de sempre, cercant les adhesions d'un públic desinformat i submís que voldria compartir sofà amb aquests líders.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada