Pel poc que he seguit la Setmana Santa he vist força uniformes de forces armades, d'aquest temps i d'altres, desfilada del diumenge de glòria del Cabanyal inclosa i banderes a mig pal per la mort del Nostre Senyor, banderes constitucionals senyores i senyors. No cal que m'expliquen res, la gent, les persones manifesten les seues creences, la seua religiositat com creu convenient. Del Via Crucis retransmès des del Colisseu de Roma, amb el Papa Francesc, alguns agrairíem poder escoltar al pontífex sense el traductor, fent servir un subtitulat correcte al peu de la pantalla per seguir les seues paraules, ja que s'empenyoren en les retransmissions a la televisió pública.
La victòria del senyor Erdogan a Turquia em fa una miqueta de respecte, la deriva autoritària i antidemocràtica del país tinc la impressió acabarà amb algunes conquestes d'aquella república. Europa ho fa molt mal deixant abandonats milers d'éssers humans en camps de refugiats a l'altra banda de les seues fronteres en aquell territori. Alguns han subratllat, crec en Ramoneda, el triomf del sí entre els turcs i les turques que resideixen als països del nord d'Europa, caldria fer-s'ho mirar.
El número de la revista Afers, editat el 2016 crec recordar, dedicat al països sud-americans (cultures de mobilització), que he llegit durant els darrers dies permet acostar-se al viscut a Cuba, Mèxic, Colòmbia, Veneçuela amb perspectiva per entendre d'on venim i cap on és possible que anem, treballs de referència i nivell, a parer meu, per informar-se, per entendre, per comprendre, des de la distància necessària de l'allau de notícies que rebem a diari. Manquen noms com Mugica o l'experiència equatoriana, però també inclou interessants aproximacions al canvi del suport demòcrata pel republicà als estats sudistes dels EEUUAA. Llarga vida a Afers!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada