Als de dalt no els agrada que els de baix voten, ni dins, ni fora del partit. Principis com el sufragi universal, la igualtat, la participació, els fan una nosa que ni parlar-ne. Per descomptat que per votar, votar democràticament, és imprescindible el debat en obert, plural, però el vot, dins la cabina de votació o davant la urna, és sagrat, el vot individual, des de la decisió personal fent les valoracions i consideracions crítiques que calguen, amb dia de reflexió o sense. Així les coses, les victòries anti-aparell com que són vistes amb simpatia per qui açò escriu, tot partint de moltes, unes quantes, reserves envers el PSOE, les seues polítiques, els seus i les seues dirigents. La senyora Díaz (tornaré) s'ha guanyat el final que ha tingut a colp d'una supèrbia que ja coneixíem en alguns/algunes caps del seu partit, també del partit conservador. El tarannà democràtic del personatge com que deixava bastant que desitjar i propòsit d'esmena (què dius ara?) com que no se'n veu per enlloc, la cara de pomes agres del senyor president de la di-gestora i de la cort que l'envoltava serà per fer-s'ho mirar, la dimissió del portaveu del grup parlamentari (no és no, sí és no, no és sí, un tallat, un cafè) es queda un poc curta, podria deixar l'escó com fes el renascut Sánchez, sembla que bastant malament aconsellat.
He pogut llegir (el titular, a l'Infolibre) que la política lingüística del govern de Galícia està portant al gallec allà on el govern valencià de les últimes dècades portés al valencià. Aquells ja van, sembla, portar a terme una reeixida secessió lingüística del portuguès i ara es tracta d'arraconar la llengua pròpia en els altres terrenys on pogués fer nosa, especialment en l'ensenyament, que s'ignore el gallec. Política lingüística popular, diada de les lletres gallegues inclosa. Què se'n sap de la corrupció gallega?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada