Escoltar la diputada senyora Sánchez argumentar l'oposició del seu partit a l'exhumació de les restes de qui fóra cap de l'estat de la dictadura del Valle de los Caídos, clarifica els arguments sobre la memòria històrica del seu partit, si hi havia algun dubte al respecte. Les dimensions del complex impedeixen, ara com ara, no mirar l'indret com un lloc d'homenatge, antidemocràtic a més no poder, al difunt. Senzillament: un escàndol.
Stefan Zweig: Farewell to Europe esdevé una interessant proposta per acostar-se als darrers dies de l'escriptor pel continent americà, tot fugint d'una guerra devastadora de la seua Europa. Més en concret, em sembla un intent de tractar de copsar la reacció, el comportament de l'intel·lectual davant l'esfondrament del país, del continent, individu capbussat en una mena d'inacció que el portarà a tractar d'agafar-se a una supervivència ¿exòtica?, que finalment esdevé impossible, portant-lo al suïcidi amb la seua muller.
València es mostra preciosa sota la llum de maig, malauradament ofegada pel fum d'un trànsit insuportable, esquitxada pel discurs bronc i reaccionari de personatges com el senyor Camps (el més gran constructor d'escoles de la Comunitat Valenciana de tots els temps, alliçonant joves parlamentàries), per les consignes de la dreta local sota la pancarta de l'ensenyament privat (este patio es tu casa) i religiós que reivindiquen subvencionat amb els diners públics, apel·lant a una llibertat enganyosa. Llegint sobre la mobilitat de les ciutats peninsulars, sobre les de la resta del continent, arribe a la conclusió ens caldrà pedalejar molt encara, sense oblidar que tindrem que començar pel cervell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada