Fer un vi al voltant d'una taula, deixant petar la conversa és un costum amable dels lleonesos i les lleoneses, es parla del vi que es pren, que per alguns, algunes, no és un tema menor. I el to sol ser alegre i moderat alhora, cordial i obert sovint. Cert que agraden les terrasses i el sol, però també els caus mig soterranis, el celler recollit, amb mobiliari de fusta envernissada. No hi manca la tapa, d'embotit del país, però també les més sorprenents per mi com la de sopes o guisats de carn amb creïlles o fesols blancs, servides, per exemple en una petita tassa.
El dia de les lletres galegues serveix a alguns per recordar, agrament, polítiques lingüístiques en pro de les altres llengües oficials, la presència de les quals es va tractar o es tracta de promoure en ambients funcionarials, tan poc permeables al seu foment i difusió, al seu ús i promoció. Sovint oblidem la funció pública té caràcter de servei públic, d'atenció al ciutadà i garantia dels seus drets, inclosos els lingüístics i que la plaça en propietat no és un títol nobiliari amb el que desplegar cap imposició de llengua, encara menys privilegis horaris o festius.
El festival d'Eurovisió ha tingut guanyador portuguès i la cançó, pel que he escoltat, no sonava malament. No puc amagar les meues simpaties pel petit país de l'occident d'aquesta península compartida, tinc una certa percepció de l'estima per la música pròpia, el gust pel jazz que m'arriba dels presentadors del programa Jazz a dois, la bellesa que em transmet el fado o la veu d'en Caetano Veloso, per nomenar un músic escoltat de tant en tant. Portugal sempre estimat, sembla que tan lluny, recentment visitat, literàriament, amb la lectura del Réquiem de Tabuchi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada